Jo vaig conèixer el CVI a través d’una veïna de l’escala que anava pel carrer amb un caminador que no havia vist mai. Veia que es podia asseure’s, podia portar la compra i era fàcil d’utilitzar. Ella em va parlar del centre, i em va recomanar anar a provar els productes i els ajuts que tenien. A mi em costava molt caminar pel carrer, ajupir-me i  posar-me les mitges i sabates (gastava un número més de sabates per poder-me-les posar amb més facilitat)… Per altra banda no sentia bé el telèfon quan em trucava el meu fill;  el portava sempre a sobre però no l’entenia.

Vaig demanar la visita i em van atendre dues noies. El que més em va servir es poder provar els productes que tenien al centre. Em van recomanar aparells que em podien ajudar en les meves dificultats. Des d’aleshores,  les millores han estat moltes, ja que ara puc vestir-me amb facilitat, puc posar-me els mitjons, i porto sabates del meu número. Porto un mòbil que és molt fàcil, tan sols té quatre tecles. A casa m’han posat un aparell per sentir millor el timbre de la porta que m’avisa amb un llum. En definitiva ara sóc més autònoma, em sento més segura tant a casa com quan vaig pel carrer amb el caminador.