Hola, em dic Isaac, visc a Sant Feliu de Llobregat, tinc 41 anys i pateixo una malaltia neurodegenerativa anomenada Atàxia de Friedreich. Aquesta malaltia, entre moltes altres coses, em genera problemes d’equilibri i coordinació de moviments, cosa que em fa utilitzar cadira de rodes.  

Vaig anar fa un temps al Centre de Vida Independent per participar en un estudi sobre les possibilitats de domòtica lligada a aplicacions del mòbil. A mi totes aquestes coses m’agraden bastant i tot el que sigui facilitar les activitats de la vida diaria benvingut és. Jo a casa ja tenia algunes coses lligades al mòbil, però realment allà me’n van ensenyar moltes més i vaig poder veure una molt bona solució, de fàcil muntatge i cost assequible, que fa temps que buscava i que jo no tenia encara solucionada a casa. 

Jo, com he dit abans, tinc greus problemes de coordinació i em costava molt i molt posar la clau al pany de la porta per obrir i tancar. Bé, doncs allà vaig poder provar un pany que obre i tanca la porta amb el mòbil, cosa que em va facilitar molt la vida i em va donar molta més independència.

Ja fa uns mesos que el tinc instal·lat a casa i va de meravella

Moltes gràcies CVI!!!

Hola sóc Araceli i tinc paràlisi cerebral. Ja fa un temps que van venir a casa les persones del CVI i em van proposar unes ajudes per poder caminar molt millor per la meva casa i estar més segura. Van ser unes persones molt properes i amables en tot moment amb mi.

Em van posar unes barres que m’ajuden a desplaçar-me millor per diverses zones de la casa i també el bany. A més d’una barana per poder aixecar-me amb més facilitat del llit.

També em van portar uns coberts que m’ajuden a menjar millor i un aparell per poder-me posar els mitjons sense ajupir-me tant i que em va molt bé.

Estimo molt a cadascuna de les persones que van venir a ajudar-me.

Sóc l’ Emilia, tinc una paràlisi cerebral y tinc 39 anys, per poder viure de manera independent, a casa meva amb totes les comoditats possibles,  fa 3 anys em vaig  posar amb contacte amb  els CVI, perquè em  pugessin aconsellar i veure quines millores podia fer a casa meva. Els professionals del centre em van recomanar canviar la banyera per posar un plat de dutxa, reformar la cuina per poder posar els mobles més a mà  i posar  un rentavaixelles, així com la taula per tallar aliments i el carro amb rodes per poder portar els aliments. Per a l’autonomia em van aconsellar de comprar un caminador perquè tingues més seguretat a l’hora de fer desplaçaments llargs pel carrer.

Jo vaig conèixer el CVI a través d’una veïna de l’escala que anava pel carrer amb un caminador que no havia vist mai. Veia que es podia asseure’s, podia portar la compra i era fàcil d’utilitzar. Ella em va parlar del centre, i em va recomanar anar a provar els productes i els ajuts que tenien. A mi em costava molt caminar pel carrer, ajupir-me i  posar-me les mitges i sabates (gastava un número més de sabates per poder-me-les posar amb més facilitat)… Per altra banda no sentia bé el telèfon quan em trucava el meu fill;  el portava sempre a sobre però no l’entenia.

Vaig demanar la visita i em van atendre dues noies. El que més em va servir es poder provar els productes que tenien al centre. Em van recomanar aparells que em podien ajudar en les meves dificultats. Des d’aleshores,  les millores han estat moltes, ja que ara puc vestir-me amb facilitat, puc posar-me els mitjons, i porto sabates del meu número. Porto un mòbil que és molt fàcil, tan sols té quatre tecles. A casa m’han posat un aparell per sentir millor el timbre de la porta que m’avisa amb un llum. En definitiva ara sóc més autònoma, em sento més segura tant a casa com quan vaig pel carrer amb el caminador.

Com ja se sap, és una gran sort quan arribes a gran, poder seguir vivint en el domicili de sempre, del que queden els millors records. I més important encara a la nostra edat, el coneixement profund i detallat de cada recó que hem anat adquirint al llarg dels anys, i que fa que la vivència sigui més fàcil. No obstant la pèrdua de capacitat es va fent important, i haig d’agrair que s’hagin trobat petits o grans elements que ajuden a desenvolupar les nostres tasques diàries i que així augmentin la seguretat per valer-nos per nosaltres mateixes. He de reconèixer que en la majoria d’ocasions ni sabia que existien.

Em van col·locar agafadors que faciliten la mobilitat, un seient per la banyera, un artefacte que fa més fàcil obrir les ampolles, per collir objectes del terra, etc.

Per tot això expresso la meva satisfacció i el meu calorós agraïment.