La Sandra Millet, gerent de l’AVI, presenta una ponència a #XPatient , amb el títol: “eKauri herramienta de seguimiento remoto para personas vulnerables que viven en su domicilio“, dins l’apartat d’experiències innovadores.  La presentació s’ha fet dins de les propostes dels participants al Call for Projects tipus càpsules de comunicació.

Ekauri, està desenvolupat i  s’ha validat amb diferents perfils d’usuaris . S’ha col·laborat amb institucions i cuidadors i s’ha implantat en domicilis. Actualment s’està donant a conèixer per introduir-se al mercat.

La Filadora, és un programa per impulsar projectes d’entitats i d’iniciativa ciutadana que enforteixin el teixit social dels barris i la ciutat, i que es nodreix de la diferència entre el sou que reben els càrrecs electes de Barcelona En Comú (alcaldessa i regidors) i el que cobren realment segons el nostre codi ètic.  promou projectes de transformació social que tenen com a vocació enfortir el teixit social, teixir relacions, potenciar la creativitat als barris, la vida comunitària, la igualtat d’oportunitats, l’empatia i la diversitat.

Aquest any ha premiat el projecte d’investigació anomenat, Validació de caminadors elèctrics motoritzats,  que  ha desenvolupat la Universitat de Barcelona. Es tracta d’ una tecnologia de motors elèctrics per implantar en caminadors, que compensarà la disminució de les capacitats físiques de les persones amb diversitat funcional i de la gent gran.  La nostra entitat realitzarà les proves amb els caminadors desenvolupats per la UPC a persones amb diversitat funcional i persones grans amb dependència, per validar el seu funcionament dins del domicili i fora d’ell.

L’objectiu principal del projecte és la de millorar l’estat de salut i la integració social del col·lectiu indicat, mitjançant la validació d’un caminador motoritzat elèctric sostenible, que estimularà al desenvolupament les seves capacitats i tindran més confiança en poder mantenir l’activitat social a la seva comunitat.

Aquest projecte va adreçat a persones que han patit una discapacitat sobrevinguda que han tornat a casa seva i han continuar el seu procés rehabilitador i habilitador i, que tenen dificultats alhora de realitzar diferents activitats de la vida diària, la comunicació, mobilitat, etc.). Aquest any hem inclòs a persones grans amb dependència.
La demanda dels tallers ve donada pels professionals rehabilitadors de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Fundació Ictus, l’ASSOCIACIÓ SUPERAR L’ICTUS BARCELONA i CREU ROJA
Aquests professionals varen sol•licitar a la nostra entitat poder derivar als seus pacients i persones usuàries de les seves entitats, de poder continuar treballant diferents activitats (de forma més vivencial) en l’àmbit de les AVD, sobre tot la cuina.
Cuinant els participants recuperen autonomia en l’exercici de les activitats de la vida diària d’una manera lúdica i fora de l’entorn hospitalari.
La  pràctica de cuina  beneficia en dues dimensions:
– D’una banda com una pràctica més utilitarista, més bàsica, amb una funció purament alimentària; la cuina com una activitat de la vida diària.
– D’altra banda observem la dimensió més simbòlica d’aquesta activitat, “la vessant socialitzadora de la comensalitat”, ja que dia a dia ens vam reunir al voltant d’una taula amb diferents motius; amb amics, amb família,…
Aquestes dues dimensions converteixen la cuina en una eina terapèutica excel•lent per incidir en el benestar de persones que han patit una discapacitat adquirida o per gent a gent gran que ha deixat de cuinar.

PROJECTE SUBVENCIONAT PER:

Es tracta d’un formació adreçada als Instituts de Secundària de la ciutat de Barcelona d’Atenció Sociosanitària dels Cicles formatius: Atenció a la Dependència, d’Integració Social, etc.

Pensem que aquesta formació que dóna el CVI  imprescindible per practicar els coneixements adquirits i per  augmentar la consciència del participant sobre qüestions de discapacitat i la comunitat de persones amb dependència i discapacitat. Però també sobre l’ autonomia personal que faciliten determinats productes de suport directament relacionats amb la realització de les activitats de la vida diària i coneixements útils per a l’avaluació sobre factors facilitadors de l’entorn físic en el qual la persona realitza regularment les activitats bàsiques de la vida diària. Apropar-los a una realitat, en molts casos desconeguda a aquest grup de joves,  facilitant  el coneixement del que suposa el dia a dia per una persona amb dependència i/o  discapacitat funcional com:

Vivènciar de les dificultats que es troben les persones amb diferents patologies alhora de dur a terme les transferències, els desplaçaments i la sedestació per tal de trobar diferents propostes i/o solucions que permetin a la persona ser el més autònoma possible.
Aprendre l’ús dels productes de suport existents per ajudar en la comunicació, tenint en compte les limitacions amb les que es troben les persones amb diversitat funcional.
Els tallers que es realitzen són:  mobilitat, transferències, sedestació,  AVD i Comunicació.

TIPUS DE FORMACIÓ

Amb el suport de

Volem compartir  la visió de ciutat i treballant pels mateixos objectius, en els darrers deu anys els signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat hem contribuït a la transformació de Barcelona i a la configuració d’una cultura comuna que ens permetrà construir junts el millor futur.

Us adjuntem el compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012 -20122

compromis_22_redicio

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització formada per més de 300 sòcies. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.

ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES
BASADA EN LA COOPERACIÓ I EL BÉ COMÚ.

L’economia solidària contempla una nova forma de produir, distribuir i consumir, i representa una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals.

El balanç social compleix dos objectius en clau de sector de l’Economia Social i Solidària El primer és l’obtenció d’una base estadística anual en relació als indicadors del balanç, cosa que permet anar configurant una comptabilitat (social i ambiental) agregada del sector a través de la publicació de l’informe de l’estat del Mercat Social català.

La segona gran funció és la de donar accés al Mercat Social, ja que fer-lo obre la porta a entrar en aquest àmbit socioeconòmic: les empreses i organitzacions que el fan seran reconegudes “públicament” al catàleg d’aquesta mateixa pàgina. Per accedir al catàleg hi ha una modalitat bàsica de balanç social composat per una bateria reduïda d’indicadors.

Per més informació:

Balanç Social